Resum ràpid: La pubàlgia és una lesió que afecta la zona del pubis, freqüent en esportistes. Els símptomes principals són dolor inguinal que empitjora amb l'activitat, molèsties en aixecar la cama i dolor en moviments de rotació. El tractament fisioterapèutic permet la recuperació completa en el 90% dels casos, amb un temps estimat de 6 a 12 setmanes segons la gravetat.
Què és la pubàlgia
La pubàlgia, també coneguda com a osteopatia de pubis o "hèrnia de l'esportista", és una lesió que afecta les estructures musculotendinoses que s'insereixen a la zona del pubis. Aquesta condició provoca dolor a la regió inguinal i pot limitar significativament l'activitat física.
Segons estudis epidemiològics, la pubàlgia representa entre el 5% i el 18% de totes les lesions esportives. És especialment freqüent en esports que impliquen canvis de direcció, esprints i cops, com el futbol, l'hoquei i el running.
La zona púbica és un punt de trobada on conflueixen múltiples estructures: els músculs adductors (cara interna de la cuixa), els músculs abdominals inferiors i la símfisi púbica (articulació que uneix els dos ossos púbics). Aquest encreuament de forces fa que la regió sigui vulnerable a sobrecàrregues i lesions.
Tipus de pubàlgia
Existeixen tres tipus principals de pubàlgia, classificats segons la zona afectada:
Pubàlgia alta (abdominal)
Afecta principalment la musculatura abdominal inferior, especialment els rectes de l'abdomen en la seva inserció púbica. El dolor es localitza per sobre del pubis i pot irradiar-se cap a l'abdomen baix.
Pubàlgia mitjana (articular)
Implica la símfisi púbica, l'articulació cartilaginosa que uneix els dos ossos de la pelvis a la línia mitjana. Pot produir inflamació i canvis degeneratius en aquesta articulació.
Pubàlgia baixa (adductora)
És la més freqüent. Afecta els músculs adductors, especialment l'adductor llarg, en la seva inserció al pubis. El dolor es localitza a la cara interna de la cuixa i a l'engonal.
| Tipus | Zona afectada | Localització del dolor | |-------|---------------|------------------------| | Alta | Abdominals inferiors | Per sobre del pubis | | Mitjana | Símfisi púbica | Centre del pubis | | Baixa | Adductors | Engonal i cara interna de la cuixa |
És important assenyalar que molts casos presenten afectació mixta, amb implicació de més d'una estructura.
Símptomes de la pubàlgia
Els símptomes de la pubàlgia solen desenvolupar-se de forma progressiva. Reconèixer-los a temps és fonamental per iniciar el tractament i evitar que la lesió es cronifiqui.
Símptomes principals:
- Dolor a la zona inguinal que augmenta amb l'activitat física, especialment en córrer, xutar o canviar de direcció
- Molèsties en aixecar la cama, tant de forma activa com contra resistència
- Dolor en moviments de rotació de maluc, tant interna com externa
- Dificultat per pujar escales o entrar al cotxe
- Dolor que irradia cap a l'abdomen baix, la cuixa interna o fins i tot els testicles
- En casos avançats, dolor en repòs i fins i tot nocturn
Progressió típica del dolor:
- Fase inicial: Molèstia lleu al final de l'entrenament que desapareix amb el repòs
- Fase intermèdia: Dolor durant l'exercici que limita el rendiment
- Fase avançada: Dolor constant que impedeix l'activitat esportiva i afecta la vida diària
Important: Si el dolor és intens, va aparèixer de forma sobtada o no millora després de dues setmanes de repòs relatiu, consulta amb un professional de la salut. Alguns símptomes es poden confondre amb altres patologies que requereixen valoració mèdica.
Causes de la pubàlgia
La pubàlgia es produeix per una sobrecàrrega de les estructures que s'insereixen al pubis. Aquesta sobrecàrrega pot deure's a factors esportius i no esportius.
Causes esportives
- Sobrecàrrega per moviments repetitius: Xutar, esprintar, canviar de direcció de forma repetida genera tensió acumulativa a la zona púbica
- Esports d'alt risc: Futbol (fins al 10% de lesions), hoquei, running, tennis i esports de raqueta
- Augment brusc de la càrrega d'entrenament: Incrementar volum o intensitat sense progressió adequada
- Superfície de joc inadequada: Terrenys durs o irregulars augmenten l'impacte
Causes no esportives
- Desequilibri muscular: Descompensació entre la força d'adductors i abdominals. Quan els adductors són més forts o més rígids que els abdominals, el pubis pateix
- Falta de mobilitat de maluc: La rigidesa articular obliga a compensar amb altres estructures
- Mala postura i alteracions biomecàniques: Hiperlordosi lumbar, dismetria d'extremitats, peus plans
- Embaràs: Els canvis hormonals i l'augment de pes poden provocar pubàlgia en dones gestants
Factors de risc
- Historial previ de lesions inguinals
- Core feble o disfuncional
- Flexibilitat reduïda d'adductors
- Entrenar sense escalfament adequat
- Calçat esportiu inadequat o desgastat
Diagnòstic de la pubàlgia
El diagnòstic de la pubàlgia és fonamentalment clínic, basat en la història del pacient i l'exploració física. Les proves d'imatge complementen la valoració.
Exploració física
El fisioterapeuta o metge realitzarà:
- Palpació de les estructures: Identificació de punts dolorosos al pubis, adductors i abdominals
- Tests específics: Proves de resistència d'adductors (squeeze test), test de flexió de maluc contra resistència
- Valoració de la mobilitat: Rang articular de malucs i columna lumbar
- Anàlisi funcional: Observació de patrons de moviment, marxa i gestos esportius
Proves d'imatge
- Radiografia: Permet veure alteracions òssies, irregularitats a la símfisi púbica
- Ressonància magnètica: És la prova d'elecció. Mostra l'estat de músculs, tendons i cartílag amb detall
- Ecografia: Útil per valorar l'estat dels tendons i guiar tractaments
Diagnòstic diferencial
És important distingir la pubàlgia d'altres patologies amb símptomes similars:
- Hèrnia inguinal: A diferència de la pubàlgia, l'hèrnia produeix un bony palpable que augmenta amb l'esforç
- Afectació de maluc: Artrosi, pinçament femoroacetabular
- Patologia lumbar: Dolor referit des de la columna
- Problemes urològics o ginecològics: En alguns casos pot ser necessari descartar altres causes
Un diagnòstic precís és fonamental per establir el tractament adequat. Si tens dubtes, consulta amb un professional.
Tractament fisioterapèutic de la pubàlgia
El tractament conservador (no quirúrgic) resol aproximadament el 90% dels casos de pubàlgia. La fisioteràpia és el pilar fonamental d'aquest tractament.
Fase 1: Aguda (1-2 setmanes)
L'objectiu és reduir el dolor i la inflamació sense perdre completament l'activitat.
- Repòs relatiu: Evitar activitats que reprodueixin el dolor, però mantenir activitat física suau (caminar, nedar). El repòs absolut no està recomanat perquè pot debilitar la musculatura
- Crioteràpia: Aplicació de fred (15-20 minuts) després de l'activitat o quan hi ha dolor
- Tècniques de teràpia manual: Massatge suau de la musculatura perifèrica, mobilitzacions de maluc
- Electroteràpia: TENS, ultrasons o corrents antiinflamatòries segons cada cas
Fase 2: Rehabilitació (2-8 setmanes)
L'objectiu és recuperar la força, la flexibilitat i el control motor de la zona.
- Treball isomètric d'adductors i abdominals: Exercicis sense moviment articular per activar la musculatura sense sobrecarregar les insercions
- Estiraments progressius: Adductors, flexors de maluc, quàdriceps
- Enfortiment del core: Fonamental per estabilitzar la pelvis i reduir la tensió al pubis
- Treball propioceptiu: Exercicis d'equilibri i control postural
- Teràpia manual avançada: Punció seca, tècniques miofascials si hi ha punts gallet
Fase 3: Readaptació esportiva (4-12 setmanes)
L'objectiu és preparar l'esportista per tornar a la seva activitat amb seguretat.
- Exercicis funcionals específics: Moviments que imitin el gest esportiu amb càrrega progressiva
- Entrenament en camp: Carrera progressiva, canvis de direcció, xutar (en esports de pilota)
- Treball preventiu: Exercicis que l'esportista ha de mantenir per evitar recaigudes
- Tornada gradual a la competició: Primer entrenaments parcials, després complets, finalment partits
Quan considerar la cirurgia
La cirurgia es reserva per a casos que no responen al tractament conservador després de 6-12 mesos. Les tècniques quirúrgiques inclouen la reparació de les insercions tendinoses i, en alguns casos, l'alliberament dels nervis de la zona. La recuperació postquirúrgica també requereix fisioteràpia.
Important: Aquest article no inclou recomanacions de medicaments. La prescripció farmacològica correspon exclusivament al metge.
Exercicis de rehabilitació per a la pubàlgia
Aquests exercicis formen part d'un programa de rehabilitació típic. Abans de realitzar-los, consulta amb el teu fisioterapeuta per confirmar que són adequats per a la teva fase de recuperació.
1. Estirament d'adductors (papallona)
- Seu al terra amb les plantes dels peus juntes i els genolls cap enfora
- Mantingues l'esquena recta
- Pressiona suaument els genolls cap al terra amb els colzes
- Mantingues la posició 15-20 segons
- Repeticions: 4 vegades, 3 cops al dia
2. Ponts (bridging)
- Estira't de panxa enlaire amb els genolls flexionats i els peus recolzats
- Eleva la pelvis del terra contraient glutis i abdominals
- Mantingues 2 segons a dalt
- Baixa de forma controlada
- Repeticions: 10-15 repeticions, 3 sèries
3. Planxa abdominal (plank)
- Recolza't sobre avantbraços i puntes dels peus
- Mantingues el cos en línia recta (sense enfonsar la zona lumbar ni pujar els malucs)
- Activa l'abdomen com si anessis a rebre un cop
- Durada: 20-30 segons, progressant fins a 60 segons
- Sèries: 3
4. Squeeze amb pilota (isomètric d'adductors)
- Estira't de panxa enlaire amb els genolls flexionats
- Col·loca una pilota o coixí entre els genolls
- Estreny la pilota amb ambdós genolls durant 5 segons
- Relaxa
- Repeticions: 10-15, 3 sèries
5. Exercicis hipopressius
- En posició de quadrupèdia o dret
- Exhala tot l'aire i, sense inspirar, obre les costelles com si volguessis respirar
- Mantingues l'apnea 5-10 segons
- Relaxa i respira amb normalitat
- Repeticions: 3-5, un cop al dia
Advertència: Aquests exercicis són orientatius. La progressió, intensitat i selecció d'exercicis ha de ser supervisada per un professional segons el teu cas específic.
Temps de recuperació
El temps de recuperació de la pubàlgia varia segons la gravetat i el moment d'inici del tractament.
| Gravetat | Temps estimat | Característiques | |----------|---------------|------------------| | Lleu | 2-4 setmanes | Dolor només al final de l'exercici, sense limitació funcional | | Moderada | 6-12 setmanes | Dolor durant l'exercici, certa limitació | | Crònica | 3-6 mesos | Dolor persistent, limitació significativa, possible necessitat de tractaments avançats |
Factors que influeixen en la recuperació:
- Temps transcorregut des de l'inici dels símptomes: Com més aviat es tracti, millor pronòstic
- Adherència al tractament: Seguir les pautes del fisioterapeuta accelera la recuperació
- Correcció de factors de risc: Treballar desequilibris musculars, millorar tècnica esportiva
- Paciència: Tornar abans d'hora augmenta el risc de recaiguda
La bona notícia és que el 90% dels casos es resolen amb tractament conservador sense necessitat de cirurgia.
Prevenció de la pubàlgia
La prevenció és sempre més eficaç que el tractament. Aquestes són les claus per reduir el risc de pubàlgia:
- Escalfament adequat: Dedica almenys 10-15 minuts a preparar el cos abans de l'entrenament. Inclou mobilitat de maluc i activació de core
- Enfortiment preventiu: Mantingues un programa regular d'exercicis per a abdominals, adductors i glutis. L'equilibri de forces és fonamental
- Estiraments regulars: Treballa la flexibilitat d'adductors, flexors de maluc i musculatura posterior de la cuixa
- Tècnica esportiva correcta: Una bona tècnica de carrera, xutar o canvi de direcció redueix l'estrès sobre el pubis
- Progressió adequada de càrregues: Augmenta volum i intensitat de forma gradual (regla del 10%: no augmentar més del 10% setmanal)
- Descans i recuperació: Respecta els dies de descans. El cos necessita temps per adaptar-se
Preguntes freqüents sobre la pubàlgia
Com saber si tinc pubàlgia?
El símptoma més característic és el dolor a la zona inguinal que augmenta amb l'activitat física, especialment en córrer, xutar o fer moviments de rotació de maluc. També sol haver-hi molèstia en aixecar la cama contra resistència. Si el dolor persisteix més d'una setmana, és recomanable consultar amb un fisioterapeuta o metge per a una valoració precisa.
Quant triga a curar una pubàlgia?
Depèn de la gravetat. Els casos lleus es poden resoldre en 2-4 setmanes amb tractament adequat. Els casos moderats requereixen entre 6 i 12 setmanes de rehabilitació. Les pubàlgies cròniques o de llarga evolució poden necessitar 3-6 mesos. La clau està a iniciar el tractament aviat i ser constant amb els exercicis.
Es pot curar la pubàlgia sense cirurgia?
Sí, en la gran majoria de casos. El tractament conservador (fisioteràpia, exercicis, modificació de l'activitat) resol aproximadament el 90% de les pubàlgies. La cirurgia es reserva únicament per a casos que no milloren després de 6-12 mesos de tractament ben portat.
Quina és la diferència entre pubàlgia i hèrnia inguinal?
La pubàlgia és una lesió musculotendinosa que no produeix un bony visible. L'hèrnia inguinal és una protrusió del contingut abdominal a través d'un punt feble de la paret abdominal, que sol produir un bony palpable que augmenta en tossir o fer esforç. Tot i que ambdues poden causar dolor inguinal, el tractament és diferent. Si tens dubtes, consulta amb un professional.
Puc continuar fent esport amb pubàlgia?
Depèn de la fase. En la fase aguda, és recomanable reduir l'activitat i evitar els gestos que produeixen dolor. No obstant això, el repòs absolut no està indicat. Durant la rehabilitació, es pot mantenir activitat física adaptada (natació, bicicleta suau) que no reprodueixi els símptomes. La tornada a l'esport ha de ser progressiva i guiada per un professional.
La pubàlgia pot tornar a aparèixer?
Sí, hi ha risc de recaiguda si no es corregeixen els factors que la van causar. Per això és fonamental completar la rehabilitació, treballar els desequilibris musculars i mantenir un programa d'exercicis preventius. Els esportistes que han patit una pubàlgia han de prestar especial atenció a l'escalfament i al treball de core.
Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix la consulta amb un professional de la salut. Si experimentes dolor persistent, consulta amb el teu metge o fisioterapeuta per a un diagnòstic i tractament personalitzat.
Article revisat per Gemma Pastor Vila, Fisioterapeuta Col·legiada núm. 15434 al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
Pateixes de pubàlgia? Podem ajudar-te
A FisioBaix estem especialitzats en fisioteràpia esportiva i tractem habitualment casos de pubàlgia en esportistes del Baix Llobregat. Oferim:
- Valoració inicial completa per identificar l'origen del teu problema
- Tractament personalitzat combinant diferents tècniques
- Pla d'exercicis adaptat al teu cas i al teu esport
- Fisioteràpia a domicili a Sant Boi de Llobregat i voltants
Gemma Pastor, fisioterapeuta col·legiada amb àmplia experiència en lesions esportives, t'ajudarà a recuperar-te i tornar a la teva activitat amb seguretat.